|
FELICITACIÓ
DE NADAL
I ja fa vint anys…
 Esperanza
Calabuig
El
que va escomençar com un dinar d’amics, un
anticipo a la nit bona… torna
a repetir-se any darrere any baix el sostre de les nostres centenaries
vigues.
Recorde els primers anys… Angel Esteve, Sergio Molina
(anxoveta), Copart, Ana Li, Carolina…ataviats de instruments
tipics i
no tan tipics…s’enjuntaven al Restaurant
d´Apolo per a anticipar-se i
celebrar junts la nit bona. Nit per a estar en familia, i es
per això
que s’enjuntavem a dinar, per conmemorar que de
certa manera també hi
eren una familia.
Poc a poc, any darrere any eixe grup va anar
enriquint-se de nous musics, de nous companys. Podria citar alguns
noms, com Yolanda Calabuig, Jesus Fuertes, inclus nous educandos
s’afegien a la proposta… Susana
Fernandez, Sonia Lopez… de nous
instruments, tot aquell que volia afegir-se a la ja estipulada cita,
acudia a l’hora marcada….
Passavem una estona rient-se, cantant i
tocant nadaletes tipiques del nostre poble, “El
Pardalot”, “Donem
l’asguinaldo”, “El
Tamborilero”... Seguidament tots engalanats amb
complements nadalencs, passavem a celebrar-ho amb
tots els alcoians.
Era, quan ixiem al carrer i amb molta il.lusio i ganes de
festa…passavem a demanar l’asguinaldo.
Un any mes, xics i xiques,
homes i dones… nens i nenes fills d’aquesta
casa, ixen al carrer a
continuar amb la tradició. Dinar de sobaquillo cap
a la 13:30 del mig
dia, engalanat com cal i amb qualsevol instrument que el
represente
que te gust per pasar la “pre nit bona”
junts…el passat dia 24 de
decembre com porta fent-se desde fa una vintena d’anys,
components de
la música vella d’Alcoi, ens reunim per a fer
llar….13:30 del migdia,
anem acudint als locals de la societat, i com no, tots a una preparant
la taulada que any darrere d’any va omplint-se de menjar ,
bon humor i
nous companys.
I com si de un ritual es tractara, despres de
dinar, despres dels pastissets i despres de arreplegar….
ixim
als
carrers d’Alcoi, cantant i tocant nadaletes.
Baixant pel carrer Sant
Francesc on anem trovant a gent de tots els anys, Don Jose Bonet, Mila
Agullo, Juan el de la papereria, inclus en l’estanc ens van
rebre de
bona gana…Fins que arrivem a la Visita quasi obligada de
tots els anys,
el Portal de la Plaça Espanya, allí amb gran
serietat toquem la
nadaleta obligada de repertori, realitzem la foto de grup i i
continuem la nostra especial felicitació.
La vesprada acaba
demanant l’asguinaldo a la plaça de dins, on
allí cadascun va anar
retirant-se, uns a casa de Gori per a Felicitar-li l’any i
altres a
casa, per a acabar d’ajudar a posar la taula de Nit bona i
altres mes
resagats es queden a la plaça a fer les últimes
xarradetes de la
vesprada.
Una gran mostra de que el nadal també esta a Apolo. Un any
mes La Vella ens felicita el Nadal.
|
Un any mes La
Vella ens felicita el Nadal.
Fotos (CC) Yolanda Calabuig
|
JJFM
, el documental que
s'estrenarà el proper mes de maig, pretèn
descobrir la figura del compositor Gustavo Pascual i tots els
interrogants sobre el seu pasdoble més universal: una
peça senzilla creada al 1937 per a les festes de Cocentaina
y que a hores d'ara està entre les primeres pel que fa als
drets d'autor de les interpretades en directe.
