| Fragments per a una Història d'Apolo | ![]() |
Àngel Lluís Ferrando Morales |
| “Con
la muerte del maestro Blanes perdió el Alcoy musical la
más relevante de sus figuras”.
Aquesta rotunda afirmació, sense cap espai per a la
matisació, encapçalava les notes al programa del
concert
homenatge al metge i músic Gonzalo Blanes Colomer
(1882-1963)
organitzat per la societat Apolo i amb el patrocini de
l’ajuntament d’ Alcoi. Sòls havien
passat 57 dies
des de la seua mort —el 14 de desembre de 1963— i
Apolo,
com en tantes altres ocasions, es disposava a homenatjar un home
vinculat a la casa [1]
mitjançant la seua
entitat senyera dirigida pel seu titular, el mestre Fernando de Mora.
La data elegida fou el 9 de febrer de 1964, un matí de
diumenge
a les 11’15 hores. A més del contingut musical —lògicament el major protagonista— dos van ser les aportacions literàries al concert: la darrera cadència del poeta Joan Valls, amic íntim de l’homenatjat i minuto de silencio, sentida reflexió en veu alta de Rafael Coloma, director del “Semanario de Información, Artes y Letras CIUDAD”. Uns dies abans, concretament el 17 de desembre de 1963, el mateix Coloma havia dedicat un article en portada al “ilustre compositor y médico” amb motiu de la seua mort “ocurrida de la noche del sábado al domingo” [2]. Totes dos sinceres i respectuoses aportacions —creades per a l’ocasió— van ser llegides al concert [3] i la poesia de Valls a més va estar impresa al programa de mà amb el subtítol en la mort del músic Gonçal Blanes. Les fotos que acompanyen aquestes paraules mostren el programa tal i com es va imprimir [4]. De les paraules de Coloma, en estil epistolar i dividit en tres grans paràgrafs i una coda, podem extraure fragments tant expressius com els següents, on es glosa la seua persona i la seua tasca: “Mi
querido señor D. Gonzalo: tú eras el
último que nos restaba de una larga serie de compositores
alcoyanos, en los que contaba más el corazón que
la
cabeza [...] aristócrata tú aires y aromas
vecinales,
supiste anteponer tu sentido vocacional a tu
profesión”.
“En ti se
cierra el ciclo de una generación
—¿el 98 musical alcoyano?— en la que se
alinearon
unos hombres sencillos, generosos, artistas, que jamás
concedieron importancia alguna a cuanto hacer pudieran [...] un rimero
de pliegos pautados, con los que el compositor logró anular
al
médico que llevaba dentro”.
“Gracias
te sean dadas por que con tu Fandango, Barchell
recuperará, cada vez que suene en los atriles tu manuscrito,
su
augusta y secular prestancia”
Un emocionat prec al públic tanca el mecanoscrit de Coloma [5] a mode de petita coda final: “No aplaudais, por Dios os pido con verdadera solicitud; Que la Primitiva, mejor dicho la Vella —¿no es verdad que el apodo conviene mejor al momento?—, que la Vella le rece temblorosamente un responso musical a don Gonzalo”. I finalment una breu i concisa nota final ens informa, sense cap mena de dubte, de la funció del text: “Leido en el concierto celebrado en el Teatro Calderón el domingo 9 de febrero de 1964.” La segona part del concert estava consagrada a quatre de les seues composicions més destacades, “sus celebradas partituras” com apareix al programa de mà. La primera seria Argel (1945), “estampa mauritana” original per a banda i dedicada a la pròpia Primitiva. La segona, també original per a banda i dedicada al nostre poeta Joan Valls, fou el poema simfònic La despedida de Abú-Abdalá (1949), seguiria la interpretació de La madrugada (1909) primer moviment de la suite en 4 temps titulada “Escenas rústicas” original per a orquestra, i per finalitzar el concert, la interpretació de la “gran jota” titulada Ronda en Daroca (1933). De les composicions, entre d’altres coses, parla també el programa de mà amb paraules que —encara que sense cap signatura impresa— creiem degudes a la pluma d’ Ernesto Valor. No cal per tant, afegir noves valoracions i anàlisis a l’obra de Blanes, cosa que per altra banda mereix un espai molt major i un tipus de treball molt més erudit que aquestes lleugeres paraules. No obstant això, és difícil resistir-se a no fer menció, ara i ací, a una més que interessant impressió de La despedida de Abú-Abdalá, se’ns dubte la composició més vinculada al poeta Valls, que ens va oferir no fa ni quatre mesos Jaume J. Ferrando al programa de mà del darrer Concert de Rams 2007. En aquella darrera interpretació de l’obra per part de la música Vella, Ferrando, no exempt d’un cert sentit poètic, valorava la composició amb els termes següents: “Gonzalo Blanes amb un estil modernissim per al seu temps, ens parla amb enyorança de l’esplendent temps passat per Mohammat XI Abú Abdalá (Boabdil), el rei que abandonà Granada, el qual s’estimà més anar-se’n abans de continuar vessant sang. Les llàgrimes de l’exili: l’ultima mirada a la terra que t’ha vist nàixer, tot sabent que mai més podràs tornar a xafar-la. Tristors i alegries humanes en to èpic: lluites de poder que tornen a l’home una fera i l’enfronten al desitjos de pau del seu cor” [6]. Deixant de banda la visió de la música i tornant al món de les lletres, és doncs l’aportació literària de Valls la que presenta, a més del seu propi valor poètic intrínsec, un valor afegit: La darrera cadència (en la mort del músic Gonçal Blanes) és un treball del nostre benvolgut poeta que fins aquest moment ha restat inèdit [7] per a quasi tothom. Moltes i molt variades van ser les col•laboracions desinteressades que va fer el poeta al llarg de la seua dilatada i fecunda vida que, per ser obres de circumstàncies i aportacions moltes vegades espontànies, van quedar fora de la publicació als seus poemaris. L’obra que ens ocupa, dolç i senzill record de l’amic que ens ha deixat, parla per ella mateixa.
Fonts utilitzades:
|
|||||||
| [1] Com en el cas
d’altres
compositors, la vinculació de Blanes a la nostra societat no
era
ni molt menys exclusiva. No obstant, va estar soci d' Apolo fins la
seua mort. [2] “Ha fallecido don Gonzalo Blanes”. CIUDAD Semanario de información, Arte y Letras (17 de desembre de 1963). [3] Segurament a l’entreacte, on començava pròpiament l’homenatge (2ª part del concert). [4] Arxiu del CIM Apolo. [5] Arxiu del CIM Apolo. [6] Programa de mà Concerts d’Exaltació de la Música Festera 2007. [7] He preguntat al bon amic Manel Rodríguez Castelló, en aquest moment una de les majors autoritats —sinó la major— al respecte de l’obra del poeta alcoià i, encara que no podem assegurar-ho amb total rotunditat, sembra ser que aquests tipus de treballs no apareixen a l’ Obra Completa de l’autor. |
| home | info@cimapolo.com Centro Instructivo Musical 'Apolo' La cordeta, 10 E-03801-Alcoi Tfn: 96 554 54 18 |