Fragments per a una Història d'Apolo
Àngel Lluís Ferrando Morales


El carrer de Juan Cantó i la plaça del Mestre Jordá

L’any 1918 va ser, entre d’altres coses, l’any de la sobtada mort del mestre Jordá[1], una vertadera institució dins l’entramat musical alcoià. Davant aquesta sentida pèrdua, una molt recent corporació municipal —constituïda el primer de gener d’aquell mateix any— va ser especialment sensible amb la música, reconeixent no sols la figura de José Jordá Valor (1839-1918), sinó també la d’un altre músic essencial per a la nostra història musical: Juan Cantó Francés (1856-1903). La influència de tots dos serà fonamental a nivell local i també ho serà la seua transcendència a nivell nacional, especialment a València en el cas de Jordá i a Madrid en el de Cantó. A més, per a la nostra societat, tots dos són història musical d’ Apolo i la Música Vella.

A proposta d’un grup de regidors —entre els quals podem trobar persones vinculades a Apolo, com ara el que seria varies vegades president de la societat l’industrial Tomás Valor Segura o Ricardo Miralles Pastor, president l’any 1920— un carrer i una plaça van canviar de nom per homenatjar aquests dos compositors. Se’ns dubte va ser un gest de generositat i perquè no dir-ho, també de justícia. 

En el primer cas, quinze anys després de la mort del compositor de Mahomet a la capital espanyola on desenvolupava la seua tasca professional al conservatori, l’antic carrer de «la algodonera»[2] —on trobem actualment el Conservatori municipal de música i dansa, que també porta el seu nom—passaria a nomenar-se “de Juan Cantó”. Una vegada acordat definitivament el canvi en sessió ordinària de 14 de gener de 1918 [3], solament dos van ser les cartes informatives[4] que van eixir des de l’ajuntament: una per a la viuda de Cantó [5] i l’altra per al director de la Música Vella, en aquell moment i des de tant sols feia un any, el compositor Julio Laporta Hellín. Aquest fet evidencia fins a quin punt s’assumia la personalitat de Cantó, membre distingit d’una llarga família de músics d’ Apolo, com a part estructural de la societat i molt especialment lligat a la banda Primitiva [6].


Les paraules de Julio Laporta, com a resposta a l’esmentat ofici de l’ajuntament on per a referir-se a Cantó s’utilitzen termes com “gloria de nuestro pueblo y honor de la corporación musical que V. tan acertadamente dirige” [7], són reveladores en aquest sentit i no fan més que corroborar aquest aspecte. L’agraïment reiterat de la Música Vella, en nom del seu director, a la corporació que “en representación genuina del pueblo alcoyano, ha sabido interpretar los buenos sentimientos de éste al tratar de esculpir en una lápida el nombre de aquel ilustre patricio y darlo en una de nuestras principales calles, enalteciendo así la memoria del que fué Maestro del Divino Arte que honró a su pueblo nativo con su talento y laboriosidad” [8], queda ben palès al llarg de la carta, així com aquest fort sentiment de corporació musical —molt propi d’ Apolo— posat en relleu per aquesta “feliz iniciativa, ya que al honrar la memoria del que fué nuestro eximio maestro, honra a todos los que cultivamos la más hermosa de las Bellas Artes y muy especialmente a todos los que llevamos el apelativo de alcoyanos” [9]. Fins i tot un article aparegut en El Liberal de Alcoy —de tendència liberal i “defensor de los intereses morales, materiales y políticos del distrito”— després de valorar positivament l’acord municipal, felicitarà a la família, però sense oblidar fer extensiva aquesta felicitació a “la Corporación «Musica Primitiva» de la que se considera hijo predilecto el inolvidable don Juan Cantó, cuyo nombre está escrito con letras de oro y sobre un fondo de gloria en los anales históricos de nuestro siempre querido Alcoy” [10]. Aquest mateix sentiment es repetirà al llarg de la història de la societat en situacions semblants, com ara el trasllat des de Madrid de les despulles mortals del propi Cantó en 1982 o més recentment en la mort d’ Amando Blanquer en 2005: músics d’ Apolo sobre els muscles dels músics de La Vella.


El cas de Jordá és semblant, encara que lògicament per la naturalesa dels fets i la seua residència a Alcoi en el moment de la seua mort, la commoció popular i el grau d’implicació de la corporació municipal serà major. Assabentats de la defunció que “en la mañana del pasado martes corrió velozmente por la población” [11], un nombrós grup de regidors elevaria la proposició d’aquest homenatge i canvi de nom al ple de l’ajuntament, que no dubtaria en fallar positivament al dia següent en sessió ordinària. A més, entenem que com a mostra de respecte cap a la figura del benvolgut mestre Jordá, la corporació municipal dispensarà a la família de les despeses d’enterrament i fins i tot, cedirà un nínxol de la seua propietat per al difunt [12].  


Pel que sabem, que a més podrem veure més endavant en altres moments de la història de la societat, la figura de José Jordá apareix associada a la banda bàsicament per cinc anys de direcció artística (1890-1895) encara que notablement ampliada per la gran producció de música religiosa, aspecte que el vincularà directament amb la capella. Fins i tot —encara que no ho podem afirmar amb rotunditat— la seua important producció de sarsueles podia esdevenir un punt de contacte amb la nostra societat, gènere cultivat al si d’ Apolo amb bastant freqüència en altres temps. Per tot l’assenyalat, podem dir que estem se’ns dubte davant d’un home d’ Apolo [13], però a diferència de Cantó, amb molts altres lligams dintre del teixit musical de la població —fins i tot d’altres poblacions del voltant, com ara Penàguila— i amb una major diversificació de l’ activitat desenvolupada al llarg d’una llarga i fecunda vida. Aquest aspecte es veurà clarament reflectit al seu multitudinari enterrament, on estaven presents “de uniforme las corporaciones “Primitiva”, “Nueva del Iris”, “Lírica Moderna” y además la música de Penáguila, que vino expresamente a rendir el último tributo al finado, que fué su constante protector” [14].


Pel que relata la premsa, la totalitat de les entitats musicals estava present a l’acte, incloent així mateix l’ Academia Santa Cecilia —representada per Rafael Casasempere— i la banda del regiment amb el seu director Bernardo Ayllón. No obstant això, en la presidència del dol, a més de la màxima autoritat municipal i dos familiars del difunt, Apolo estava representat per Julio Laporta, director de la banda i per Santiago Jordá, president de la societat. El fèretre que “era conducido por representaciones de las corporaciones musicales “La Primitiva”, “Infantil”, “Nueva del Iris”, “Lírica Moderna” y “Capilla de Santa Cecilia”, presentava “dos artísticas coronas de flores artificiales de la “sociedad Apolo” y “La Primitiva” una y de “La infantil” otra, con sentidas dedicatorias al malogrado maestro” [15].


Com ja hem senyalat, l’endemà la plaça del Fossar, passaria a ser la del “Maestro Jordá”, encara que com a curiositat cal senyalar que ja fa un temps va tornar a la seua denominació primitiva. Pel que fa al carrer de Juan Cantó, encara perviu a la guia de carrers de la nostra ciutat.





Bibliografia i fonts utilitzades:

  • Arxiu Municipal d’ Alcoi (AMA)
  • Arxiu del CIM Apolo
  • Fototeca Municipal d’ Alcoi
  • Beneito Lloris, Àngel i Blay Meseguer, Francesc (coord.): La premsa en les comarques de l’alcoià-comtat (1837-1939). Instituto Alicantino de Cultura «Juan Gil-Albert». Alacant, 2004.
  • Valor Calatayud, Ernesto: Diccionario Alcoyano de Música y Músicos. Lloréns Libros. Alcoi, 1988.


Juan Cantó Francés (Foto: Fototeca municipal d' Alcoi)

Juan Cantó Francés (1856-1903)




Heraldo de Alcoy (Hemeroteca Municipal)

Heraldo de Alcoy
(Hemeroteca Municipal)
[1] Segons senyala Ernesto Valor al seu Diccionario Alcoyano de Música y Músicos, la mort de José Jordá Valor, el 16 de juliol a la parròquia de Santa María “le sobrevino sentado al órgano de la misma, en la celebración de un bautismo”. Valor Calatayud, Ernesto: Diccionario Alcoyano de Música y Músicos (1988), p.170.

[2] Carrer que puja des de l’avinguda del País Valencià fins la Placeta de Ferrandiz i Carbonell, ubicació actual de l’ EPSA (Escola Politècnica Superior d’ Alcoi).

[3] AMA Llibre d’ Actes (nº 113), 14 de gener de 1918: “Dada cuenta de una proposición por la que varios señores concejales solicitaban se acordase sustituír el nombre de la calle de la Algodonera con el del inmortal maestro compositor alcoyano Don Juan Cantó enalteciendo con esto la memoria de aquel glorioso patricio; se acordó de conformidad con lo propuesto”.

[4] Exactament dos dies després amb els números 208 i 209 respectivament (AMA Copiador de correspondència 1918, nº 2658).

[5] AMA Copiador de correspondència 1918, nº 2658. Amb el nº 208 apareix la carta adreçada a la viuda de Cantó, amb data 16 de gener de 1918:  “Sra. Concepción Boronat Gisbert. Tengo el gusto de comunicar a V. que el Excmo. Ayuntamiento , con cuya presidencia me honro, en sesión celebrada el día catorce del actual, acordó por unanimidad cambiar el nombre de la calle de la Algodonera por la de su difunto esposo D. Juan Cantó, enalteciendo con esto la memoria de este glorioso patricio gloria y prez de nuestro querido pueblo. Lo que me complazco en comunicar a V. y sus familia para su conocimiento y satisfacción.”

[6] No hem d’oblidar que, segons sembla fins ara, son pare va ser el fundador i primer director d’aquesta banda. Cfr.: Valor Calatayud, Ernesto: Diccionario Alcoyano de Música y Músicos (1988), p.105.

[7] AMA Copiador de correspondència 1918, nº 2658. Amb el nº 209 apareix la carta adreçada a Julio Laporta Hellín, amb data 16 de gener de 1918.

[8] AMA Expedient 5637/44. Carta de Julio Laporta Hellín, director de la Corporación Musical Primitiva, adreçada al “Sr. Alcalde Presidente del Excmo. Ayuntamiento de esta ciudad” de 19 de gener de 1918.

[9] Ibídem.

[10] El Liberal de Alcoy, 19 de gener de 1918 (AMA).

[11] La Lealtad, 18 de juliol de 1918 (AMA). Periòdic que representa els interessos del partit conservador a Alcoi.

[12] AMA Llibre d’ Actes (nº 114), 17 de juliol de 1918: “Dada cuenta de una noción por la que varios señores concejales proponían se acordase constara en acta el sentimiento de la corporación por la muerte del inmortal maestro compositor alcoyano Don José Jordá Valor y fuese dedicada la plaza del Fosar a nombre del “Maestro Jordá” honrando con esto la Corporación municipal la memoria de tan glorioso patricio, fue aprobada; acordándose al propio tiempo y previa la declaración de urgencia del asunto dispensar a la familia del finado de los gastos de enterramiento y cederle provisionalmente y para el maestro Jordá un nicho de los que era propietario el Ayuntamiento”.

[13] Un altre detall serà la subscripció popular —aprovada per la junta directiva d’ Apolo en sessió de 25 de març de 1929 i de la que parlarem en properes ocasions— per a realitzar un monument “ a la perpetua memoria del que fué Dr. D. José Jordá Valor” . Arxiu del CIM Apolo. Llibre d’actes 1920-39.

[14] La Lealtad, 18 de juliol de 1918 (AMA).

[15] Ibídem.





Amb l'agraïment a la Fototeca i l' Arxiu Municipal d'Alcoi (AMA) 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons



home info@cimapolo.com
Centro Instructivo Musical 'Apolo'
La cordeta, 10 E-03801-Alcoi
Tfn: 96 554 54 18

Valid XHTML 1.0 Transitional